Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Segurament aquesta pregunta ens l'hem fet tots moltes vegades. Des del meu modest punt de vista he de comunicar que, si li donem el sentit més literal a la pregunta, us puc donar la resposta. És lo que té viure al Frikadero.

No obstant, abans de donar la resposta i abans d'entrar pròpiament en matèria, hem d'establir unes bases.

Si agafem l'acepció de "gallina" com:

• persona que porta colors vistosos i crida l'atenció, i per extensió, que porta el cabell tenyit de ros oxigenat


• que fa molt soroll, i per extensió, que posa la música molt alta


• que es va cagant per tot arreu, i per extensió, que reparteix escombraries entre el veïnat com si es tractessin de carmels de St Medir


• que és més puta que les gallines, que van aprendre a nedar per follar-se els ànecs, i per extensió, que cada dia porta un maromo diferent al seu niuet d'amor.
  

llavors podem dir que primer va ser la gallina, i després va venir l'ou.

No he arribat a aquesta conclusió a través de cap raonament filosòfic ni tampoc llepant gripaus, sinó que tot això ha sigut gràcies a la "comunitat" de "veïns" de 13 Rue del Percebe. A continuació, la història:

Era diumenge a la tarda i la nostra entranyable veïna boja de dalt, o sigui la perruquera, va decidir fer una festa. Per què? no ho sé. Potser perquè el dia 1 començava les seves vacances. Això significa posar la música a tot volum, suposo que per amenitzar la tarda als veïns. El problema és que la "festa" va acabar a les 00:30 de la nit, amb un duet del clàssic With or without you cantat entre Bono -el líder d'U2- i la Boja-Gallina -la líder dels Tipassos-. Això ho podem corroborar els dos habitants del Frikadero, que estavem al llit (cadascú al seu, que no hi hagi mals entesos!) intentant dormir.
Però no erem els únics que gaudíem de la festa: la veïna boja de davant també li comentava a la seva senyora mare l'esdeveniment, i fins i tot els visitants de l'altre continent que "viuen" als baixos van sortir a la terrassa per mirar què estava passant.
Fins i tot hi havia algú (segurament de l'edifici del costat) que es va dedicar a donar cops a la paret per demanar-li silenci. Fins i tot vaig treure el cap pel pati interior per demanar silenci. Però ni cas.

I clar, al final les imprudències es paguen: pel que hem pogut saber, algú li va esclafar un ou a l'alfombra de la seva porta com a senyal de protesta. Ara ja entenc perquè d'on venia el crit que em va despertar el dilluns a les 7 del matí: devia haver vist (i/o trepitjat) l'alfombra!

Al migdia, va voler jugar a ser inspectora privada i, sense posar-se la gavardina, va anar a trucar a la porta de l'altra boja, la veïna boja de davant. La situació es va convertir en un duel de titans, una batalla entre dos dements que s'anaven acusant mútuament, una per ser una alcohòlica que encara anava col·locada del dia anterior, i l'altra per haver-li tirat l'ou. Per desgràcia aquest espectacle no el vaig poder presenciar, me'l va explicar l'altre habitant del Frikadero.

Sigui com sigui, es veu que la veïna boja de dalt parlarà amb la policia, per saber qui li ha tirat l'ou i per saber qui li ha estat deixant escombraries davant de la seva porta.

Continuarem informant, la cosa promet.

Pluja de coses

Pel que es veu, aquest any continuarà amb la tendència marcada pel 2005: sembla que això de baixar les escombraries no fa molta gràcia a la nostra veïna boja de dalt (la perruquera), perquè prefereix llençar les escombraries per la finestra que no pas portar-les fins el container (potser ho fa perquè no té cap container de camí entre casa seva i la seva feina).

Sigui com sigui, fa un parell de dies (o tres) vaig veure una cosa vermellosa darrera del vidre glaçat (o sigui, translúcid) que separa la galeria del pati interior: vaig obrir la finestra i vaig trobar això, que ho aguantaven les cordes per estendre la roba. Disculpeu la baixa resolució de la foto però a les 8 del matí i sense la càmera no se'm pot demanar més:



Sí senyor, es tracta del cartró d'un pack de cerveses del Dia que la senyora va decidir tirar per la finestra. Lo típic, vamos.

El que passa és que aquesta vegada vaig pensar que potser li havia caigut, així que li vaig portar fins la porta de casa seva i li vaig deixar, per si el trobava a faltar. Només unes hores més tard, l'havia tirat per l'altra finestra que té (això és, la que dóna al carrer) i aquesta nit estava sota un cotxe aparcat davant del Frikadero.

En definitiva, pel que sembla aquesta dona no sap què vol dir "baixar les escombraries" (i menys això del civisme).

Perill, desprendiments!

A partir d'ara, per entrar al Frikadero -a més de portar salvavides homologat- també s'haurà de portar casc (un d'aquests d'obra en principi serà suficient). Tot just estem redactant normes de seguretat perquè els nostres visitants (tot i que cada dia són menys) puguin entrar amb seguretat.

Que consti que ho dic perquè em preocupo per vosaltres, eh?
I sinó, veieu què cau (o més ben dit, què tiren):

Compro barca inflable

Feia molts dies que no hi havia novetats, eh? Doncs aquest matí ha passat el següent:
estava a punt de marxar a fer una pràctica quan de sobte he començat a sentir un soroll d'aigua que venia de la galeria. Més que un soroll d'una aixeta mal tancada es tractava d'aigua caient a pressió, com si algú estigués mullant els vidres de la nostra galeria amb una manguera.
Hi arribo i trec el cap per la finestra per contemplar el meravellós espectacle, digne de comparar-se amb les catarates del Niagara: com si es tractés d'una cascada natural d'allà queia un bon raig d'aigua cap els vidres de la nostra galeria, on rebotava i anava a parar al pati dels visitants que viuen als baixos. I no parava... semblava com si s'hagués fet malbé una canonada, perquè l'aigua sortia amb força i en sortia bastanta. Fins i tot els visitants han sortit a veure què passava.

La situació hagués tingut la seva gràcia i l'anècdota hagués acabat aquí si no fos perquè de sobte l'aigua s'ha començat a filtrar pel sostre i ha acabat entrant a la galeria, talment com si estigués plovent dins del Frikadero. I per fer-ho més divertit, l'aigua queia sobre les fustes que tenim guardades, així que les he hagut d'apartar totes mentre preparava la fregona per recollir-la. He desistit, queia l'aigua més ràpidament que la que jo podia recollir, així que he optat per posar la galleda a sota el raig perquè s'anés omplint. I mentrestant he anat a avisar el veí de dalt?
Però qui viu a dalt nostre? Sí, la perruquera boja!!
Per cert, la seva pelu surt a internet! I hi fa descompte amb el Carnet Jove!

Així que he pujat les escales i he anat a picar-la: sabia que hi era perquè des de l'escala s'escoltava l'insufrible Manolo García bramant com si estigués a l'escorxador. Bé, al final he hagut de picar el timbre 3 vegades perquè es dignés a obrir la porta, i l'escena ha sigut -com a mínim- aterradora: si ja feia por acostar-se a la guarida d'aquesta dona, a sobre me la trobo amb els cabells "desenfadats" i oxigenats, amb una samarreta verd fosc i les ungles pintades de vermell "passió". Talment semblava que l'hagués despertat de dormir la móna (fote't, ara sóc jo qui et desperto i no tu amb la teva música a les 5 del matí!), però la veritat és que des de llavors la cascada ha començat a disminuir i ja només queien gotes (jo crec que les justes per formar unes boniques estalactites).

Ara que el tema semblava més controlat ja només calia recollir l'aigua estancada que hi havia pels racons, però m'estic pensant si fer-ho, perquè potser criar granotes en captivitat acaba sent un negoci més rentable que el de la informàtica. A més, segur que s'acabarien fent amigues amb el nostre Godzilla.

Després de tot això, espero que us hagi entrat la compassió (aprofitant que ara ve el nadal i està de moda treure del fons de l'armari els millors desitjos i pensament -i gastar-se els quartos-) agraïrem totes les aportacions desinteressades que ens pogueu fer per

a) tapar les goteres (que no són poques)
b) comprar un toldo de plàstic per la galeria
c) comprar una barca inflable (no cal un overcraft) per anar des del menjador al wc sense doblegar-se els pantalons.

Pluja... però no d'estels!

Tranquils, fidels lectors! Avui l'article en qüestió no serà en absolut escatològic ni esmentarà res semblant. Avui us vull parlar de la malaltia de la veïna de dalt: el Parkinson. Portaria el Coco perquè ho expliqués didàcticament, però com que no ha pogut ser, us haureu de conformar amb unes fotos que vaig fer l'altre dia.

En diverses ocasions (només cal buscar a l'arxiu que hi ha a la part esquerrra de la web) ja hem parlat de les coses que "cauen" de dalt: lleixiu, ampolles de vidre, escombraries... i potser pensàveu que exageràvem (fins que us vam ensenyar la roba tacada de lleixiu).

Tornant a la veïna boja de dalt (que aquest matí abans de les 8 s'ha posat a donar voltes pel seu pis sense parar), aquella simpàtica perruquera que no cal que agafi el metro per anar a la feina, de vegades li tremolen les mans i li cauen accidentalment coses per la finestra. O sigui, lo típic.

Ja fa temps que vaig estar a punt de penjar un cartell a l'escala demanant que la gent amb el pols dèbil apartés les ampolles de la finestra, però al final no ho vaig fer. I va ser una llàstima, perquè si la senyora hagués seguit el consell no haurien passat coses com aquestes:


Per si no es veu bé, un zoom:


I ara per celebrar-ho, una mica de cava:

Potser li cal una mica de zooom...

La música amansa les feres?

Això espero, però aviat ho podrem comprovar. Finalment, ja hi ha un piano (elèctric, això sí) al Frikadero, així que ara serà qüestió de fer-lo sonar (amb més o menys gràcia, però això ja és un altre tema) apuntant els altaveus cap al sostre, a veure si amb una mica de sort el monstre de dalt es calma.

I és que l'altre dia, devia suposar que nosaltres li hem amagat la coixinera que li va caure, va optar per fer basquet amb escombraries, i va encertar: van caure dins d'uns pantalons estesos. Per si això no fos poc, ahir a la nit va començar a fer soroll a partir de les 11 de la nit, fins que a la 1 es va cansar. Clar, imagino que estar 2 hores fent soroll deu ser cansat, i aquest devia ser el motiu pel que va canviar la tàctica: a partir de la 1 es va posar a emprenyar el personal amb el minipimer (que a aquelles hores molesta igual i a sobre no necessita arrossegar els peus per tot el pis).

Llàstima que no he trobat la coixinera, perquè m'hagués anat anar molt bé per usar-la de bossa d'escombraries.

Festa al Frikadero!

Sento avisar-vos amb retard, però ahir hi va haver una festa al Frikadero. De fet no la vam organitzar nosaltres, ens la vam trobar muntada.

La qüestió és que ahir vaig arribar al "pis", a això de les 12 i pico, i quan començava a pujar les escales vaig sentir força soroll. "Seran les veïnes del primer, que s'han adormit amb la música alta", vaig pensar. Però quan vaig arribar al seu replà, vaig comprovar que no eren elles. Mentre pujava cap al segon, també vaig pensar que el Dani i la Patri havien posat música, però pel tipus de música (rock dels 70 i 80) i pel volum m'hagués estranyat que fossin ells... però vaig arribar al replà i la música, que cada cop se sentia més forta, no venia del pis. Total, que entro al Frikadero i ells tampoc eren els del soroll. Va ser entrar a la "cuina", quan la música s'escoltava perfectament (a més dels lògics baix i percussió, es podia entendre la lletra del maromo que cantava, així com la guitarra i els instruments acompanyants). La juerga padre, vamos, perquè a la galeria tenia uns burrachus a carcajada limpia que no acompanyaven a dormir. Ja devia ser la 1 de la nit, que la festa continuava, ara amb la música més forta, per si no la sentiem bé. Això sí, semblava que s'ho passessin bé.
Jo no vaig voler dir res, simplement perquè l'amfitriona era la perruquera boja, la que tira pots de vidre per la finestra, i clar, com que tenia roba estesa no volia que se la carregués, així que vaig haver de callar i aguantar. Però perquè no quedi així, proposo fer una festa i tornar-li el favor, amb tots els nostres amics (no imaginaris).

L'altra part, i suposo que és la pregunta lògica és: per què celebrar una festa el diumenge a la nit, quan l'endemà s'ha de treballar? Només se m'acut una resposta, i és que estigués celebrant la mort del papa (que per si no heu sintonitzat el NoDo, al final l'ha palmat). Tenint en compte que tots els líders religiosos (jueus, ortodoxos, budistes...) han mostrat la seva profunda pena (que diplomàtics)... hem de pensar que al pis de sobre hi viu una veïna satànica? Queda aquí. Reflexioneu-hi.